Les 40 cartes

Abans que la ment ho entengui, alguna cosa en tu ja ho sap. Avui escolta aquella veu petita que no fa soroll però no s'equivoca.

La teva sensibilitat no és cap feblesa. Camina amb suavitat: també es pot ser ferm sense aixecar la veu.

Hi ha temps de fer i temps de recollir-se. Aturar-te també és avançar: el teu cos sap quan necessita hivern.

Confia en la teva manada i en el teu olfacte. Saps qui et suma i qui et resta: actua en conseqüència.

Veus més del que creus, fins i tot a les fosques. Observa en silenci abans de decidir.

Guarda energia per als dies freds. Preparar-se no és angoixar-se: és cuidar qui seràs demà.

Posar límits és una manera d'estimar-te. Pots ser tendresa per dins i tenir punxes quan cal.

Torna al teu cau. Les respostes que busques fora potser són a casa, a la teva història, a la teva gent.

És moment d'avançar amb decisió. El coratge no és no tenir por: és tirar endavant amb la por al costat.

Com la lluna, tot torna a començar. Deixa enrere el que ja no et fa créixer i salta cap al que és nou.

No cal veure tot el camí per fer-lo. Sota terra també passen coses: el que ara no veus està germinant.

El teu cant és únic. Digues el que sents, a la teva manera i al teu ritme.

Cop a cop s'obre el tronc més dur. No defalleixis: la repetició també és una forma de fe.

No tot s'ha d'entendre ara. Deixa espai al misteri: hi ha màgia en allò que encara no té nom.

Algú que estimes et fa arribar escalf, fins i tot en ple hivern. Aquest tram del camí no el fas en solitud.

Tot el que plantes amb paciència acaba florint. Aixeca el cap: el que desitges és més a prop del que sembla.

Deixa que l'aigua s'emporti el que pesa. Plorar, dutxar-te, endreçar un calaix: tot neteja.

Vas bé, encara que vagis a poc a poc. Porta la casa a sobre i avança al teu ritme.

Alenteix. La vida no és una cursa, i el que és important arriba quan hi ets present.

Estàs canviant de pell. El capoll és incòmode, però és on neixen les ales.

Treu pes a les coses. Mira-les amb humor i amb llum: no tot és tan greu com sembla.

No necessites el sol per brillar. La teva llum, petita i constant, guia més del que et penses.

Ets tu qui teixeix la teva història. Fil a fil, amb paciència i creativitat, dona forma al que vols.

Sola arribes lluny; amb altres, arribes a la flor. Demana ajuda i ofereix-ne: la dolçor es fa en grup.

Travesses el foc sense cremar-te. Tens més força de la que recordes.

Deixa la pell vella al camí. El que eres t'ha portat fins aquí, però no cal que la carreguis.

Recorda jugar. L'alegria també és una manera de sanar i de trobar solucions.

És temps de posar fonaments. Branca a branca, construeix allò que et donarà recer.

Veus a través de les aparences. Confia en el que perceps, encara que els altres no ho vegin.

Tens dret al teu espai. Pots estimar i, alhora, anar al teu aire.

Entre roques també es pot caminar amb gràcia. Busca el teu punt d'equilibri, pas a pas.

Mira-ho des de dalt. Quan veus el conjunt, saps exactament on posar l'atenció.

La nit no és buida: és on es gesten les coses. Confia en els teus sentits quan no hi ha llum.

Deixa anar les regnes que no has triat. Corre cap a allò que et fa bategar el cor.

L'amor comença en com et parles a tu. Cuida els vincles que et fan bé i deixa'ls fer niu.

L'oportunitat passa ràpida i brillant, com un llampec blau. Tingues els ulls oberts: quan arribi, la reconeixeràs.

El camí és llarg, però el coneixes. Avança amb constància sota la llum del nord.

La màgia s'amaga en els detalls: una casualitat, una cançó, un bolet al camí. Fixa-t'hi.

Deixa que les emocions flueixin com l'aigua del gorg. Pentina-les amb calma: no cal que les amaguis.

Formes part d'alguna cosa més gran. El bosc et reconeix, i tu et pots reconèixer en ell.